En primer lloc, vegem les conseqüències de passivar cargols sense galvanització en calent. Després que el cargol es galvanitzi, si s'emmagatzema en un ambient humit i no ventilat, la capa de zinc es corroirà ràpidament i apareixerà una substància blanca a l'exterior. En general anomenem a aquesta substància "rovell blanc". Aquesta és la manera més intuïtiva d'identificar si les parts galvanitzades estan corroïdes o no.
Raons per a la formació d'òxid blanc: Atès que el zinc metàl·lic és un metall actiu, és bo en reaccionar hidròxid de zinc amb humitat a l'aire. A continuació, l'hidròxid de zinc reacciona encara més amb el CO2 per formar un producte bàsic de corrosió de carbonat de zinc dens i adhesiu, que forma una pel·lícula protectora a la superfície del cargol, que pot protegir el cargol fins a cert punt. No obstant això, un gran nombre de cargols atresorats impedeixen que la superfície metàl·lica estigui completament coberta amb una pel·lícula protectora, i es produeixen reaccions electroquímiques locals, resultant en la formació d'òxid blanc.
Tractament de passivació i segellat de cargols després galvanitzat per immersió en calent
El tractament de passivació és un tipus de tractament de recobriment de conversió química. El procés de passivació real depèn del procés de reacció electroquímica de la superfície metàl·lica. Inclou un pas de dissolució anòdica, en el qual s'oxida la superfície metàl·lica, i el procés catòdic que l'acompanya redueix alguns ions en la solució de passivació, produint ions de baix valor i productes de corrosió metàl·lica per formar una pel·lícula passiva a la superfície.
Una pel·lícula passiva intacta aïlla el metall del medi ambient, interrompent la reacció de corrosió. Pel·lícules de passivació incompletes o poroses, on la reacció de corrosió procedeix però es veu obstaculitzada, la qual cosa impedeix el procés de dissolució anòdica i converteix el metall en un estat passivat.
Per tant, per tal de millorar el procés, més protecció dels cargols. El procés de passivació s'ha de tancar després del procés de passivació, principalment per evitar que la pel·lícula de passivació incompleta prengui mesures correctores i per protegir millor els cargols de la corrosió.